Dona i mallorquina: Aina Garcia es proclama campiona del món i escenifica un canvi de cicle en l’Scrabble en català
Aina Garcia ha duit la revolució a l’Scrabble del país. Cap dona no n’havia resultat mai vencedora. Tampoc fins ara ningú de fora del Principat no havia aconseguit mai ni tan sols arribar al podi d’un mundial. Heus ací la contarella de la proesa que aquesta dona manacorina assolí els dies 16 i 17 de novembre de 2024 a la vila mallorquina de Porreres.
Ronda 1: derrota del campió
26 taules i 53 jugadors en joc. En una premonició majestuosa del que havia d’esdevenir-se durant tota la competició, Lina Maria Riera, jugadora del Club Scrabble Manacor, derrotava amb gairebé 100 punts de marge Carles Cassanyes, el campió vigent. Maria Gayà s’imposava a Andreu Fuster en un derbi de club, i Lluís Fuster, debutant en un mundial, derrotava de forma agònica l’històric Lluís de Yzaguirre, que amb aquesta acumulava ja deu participacions en campionats mundials. De fet, el doctor de Santpedor és l’únic que ha disputat totes les edicions de la competició. Francesc Gelabert s’imposava a tot un gran mestre com Carles Llull, mentre que Martí Roé signava la primera mil·lenària del campionat amb Mercè Illa. Eulàlia Llargués demostrava el gran campionat que faria superant l’experimentada i competitiva Marta Rovira, i el gandià Manolo Matoses, únic valencià al Mundial, derrotava el sempre fiable Adrià Maynés. Joan Roldan, debutant absolut en competició, i porteny com el seu adversari, superava Bernat Amer per un estret marge. La local Maria Sampol, que tornava als taulers després d’un bon grapat d’anys, s’imposava amb solvència a l’experimentat Joan Barceló. Una sensació semblant devia tenir la seva companya Joana Aina Roig, que fregava els 500 punts davant Maria Bel Bauzà. El manacorí Sergi Escura guanyava la seva primera partida en un mundial davant Andreu Pasqual. La sabadellenca Neus Franch estrenava el caseller de victòries davant la debutant Laura Patrícia Bueno, igual que Felipe Calvo, que vencia Pia Ona Verger.
Tancada la ronda, Esperança Martí es col·locava líder, seguida de dues porrerenques: Joana Aina Matas i Joana Aina Roig. Una altra dada premonitòria: domini femení de bon principi. Francesc Gelabert i el retrobat Valentí Rossell les seguien a la taula.
Ronda 2: canvi de líder
Precisament va ser Rossell qui, després de superar els 500 punts davant Joan Sans, es col·locava líder després de tancar la segona ronda, que no va venir tan carregada de sorpreses com la primera. Francesca Font sumava la barbaritat de 576 punts davant Carles Llull gràcies a la que seria la millor jugada del campionat, un ACAÇATS nònuple de 212 punts, i Marta Rovira encara s’enfilava més amunt, amb 675 puntarros davant un perplex Bernat Amer. Roger Cosso vinclava el genoll davant el badaloní Joan Barceló. En duel de titans, Carles Cassanyes, campió vigent, tornava a naufragar, ara davant el subcampió del darrer Mundial a Molins, Albert Rodríguez.
Ja quedaven només 13 jugadors invictes, i el líder Rossell era ara acompanyat pel joveníssim Martí Roé (1.123 punts en dues partides) i per Aina Garcia. Lluís Fuster, quart, i Beatriu Defior, cinquena, els trepitjaven els talons.
Ronda 3: primera derrota de Roé
Tot i la seva joventut, Martí Roé arribava al Mundial de Porreres com una de les grans sensacions. No debades ja acumula un grapat de campionats de prestigi. En partida ajustadíssima, el jove sabadellenc cedí davant el número u del BARRUF, el manacorí Xisco Truyols. El matx va ser dels que fan afició. La pluja de bingos de les cinc primeres mans, amb dos scrabbles perhom, va ser seguida per un duríssim intercanvi de cops sords, dels quals sortí més ben parat Roé. Amb el sac agonitzant, Truyols marcà un MINORIA que el col·locava per davant amb un marge de punts que fregava la misèria, quant i més si tenim en compte que el de Sabadell hi responia amb un GUSTARIA de 83. Només l’arrissada podia salvar Truyols del naufragi. I la trobà, i guanyà, i presentà candidatura.
Mateu Xurí avançava amb discreció cap a l’objectiu i sumava el tercer triomf consecutiu, ara davant Esperança Martí. Lina Riera, incommensurable, derrotava amb més o menys comoditat Valentí Rossell, i Aina Garcia no tenia compassió de Maria Gayà.
Eulàlia Llargués, en un estat de forma encomiable, superava Albert Rodríguez, i Joan Sans fregava els 500 punts per tombar el doctor De Yzaguirre. Maria Sampol, desfermada, quedava a 2 punts dels 500 davant una atònita Marta Rovira, i la manacorina Marga Gelabert, també debutant, doblegava l’experimentat Xavier Albons. El joveníssim Sergi Escura s’imposava fregant els 400 a Salvador Batlle, i el campió Cassanyes s’acostava als 700 punts amb 7 bingos en una sola partida davant Pia Ona Verger. La manacorinoporrerenca Caterina Sureda s’imposava a Sebastià Llodrà i Andreu Pasqual sumava el primer triomf davant el debutant solleric Gabriel Suau.
Només resten set jugadors invictes. El Club Scrabble Manacor copa el podi amb Aina Garcia, Mateu Xurí i Antoni Riera al capdamunt. Els segueixen, també incòlumes, Xisco Truyols, Beatriu Defior, Lina Maria Riera i Eulàlia Llargués.
Dinar i paraules
Al local del parc de n’Hereveta, just al costat de la seu del Mundial, els participants gaudiren dels sabors i les aromes de la cuina de Llucia de Tot Gust, amb tota casta de plats de la terra (un dinar que, juntament amb el de diumenge, va anar a càrrec de l’Ajuntament de Porreres). Entre cocarrois i frit, entre pilotes i ensaïmades, els components de Tallats de Lluna oferiren també un tast del seu espectacle Debanant mots, que desfermà l’eufòria paraulística dels participants.
Ronda 4: cau el líder del BARRUF
Xisco Truyols, en partida mil·lenària, caigué davant Antoni Riera. El líder del rànquing del BARRUF aguantà bé el ritme sostingut de bingos del seu company del club, ja fos amb respostes en forma de scrabbles o amb multiplicació de pedres. A la fi, però, Riera pogué col·locar la L·L a l’únic forat que quedava per endur-se’n el matx per només quinze puntets de marge.
Beatriu Defior infligia un correctiu important a un Mateu Xurí que només pogué veure passar el torrent de joc de la líder porrerenca. Mentrestant, a la taula 3, Aina Garcia suava sang i lletres per vèncer una intractable Eulàlia Llargués en partida quasi mil·lenària. Llargués sumà fins a quatre bingos i només tombà el coll amb la jugada de tancada de Garcia, que va decidir el matx a favor seu.
Lina Maria Riera perdia l’alegria inicial davant Martí Roé, que traspassava els 500 punts per tercera vegada. Per part seva, Manolo Matoses superava per una trentena de punts Joan Llodrà, i Sergi Escura s’imposava a Francesc Gelabert ja fregant els 400 punts. Lluís de Yzaguirre mantenia el pols de la competició amb una victòria agònica de només dos punts de coll davant el molinenc Albert Rodríguez. De Yzaguirre prengué avantatge d’inici amb tres bingos a les tres primeres mans. Després, administrà amb mestria l’avantatge, ara col·locant qualque pedra en el camí, ara travant caselles aquí i allà. Un bingo i un comas amb la X situaren Rodríguez a les portes de la remuntada, que no va acabar de fruitar tot i la tancada final del molinenc.
I el debutant Joan Roldan vencia tot un mestre com Roger Cosso traspassant la barrera dels 400 punts. Després de l’aturada del dinar s’incorporava a la competició l’experimentat Joan Pascual amb victòria pròxima als 500 punts davant Gabriel Suau.
Passada la primera ronda després del parèntesi del migdia, restaven ja només tres jugadors invictes: Aina Garcia, Antoni Riera i Beatriu Defior, amb un exèrcit de catorze perseguidors amb una sola derrota liderats ara per Xisco Truyols i Martí Roé.
Ronda 5: primera derrota d’Aina Garcia
A la taula 1 botaven espires entre companys de club. Després d’un inici d’observació per part d’Aina Garcia i Antoni Riera, les castanyes començaren a la quarta mà, amb dos bingos consecutius de la manacorina. Riera hi respongué just després amb altres dos scrabbles. La preparatòria per al rush final deixava el full d’anotació amb 7 punts d’avantatge per a Riera. Garcia amollava els bous amb IDEÀSSEU (76) i Riera hi responia amb GENERIS (89). Dues tirades més tard, i gràcies als punts del faristol, Riera s’enduia el matx.
Menys història tendria la partida entre Beatriu Defior i Xisco Truyols, amb victòria de la jugadora menorquina fregant els 600 punts. Qui els va traspassar va ser Lina Maria Riera, en derrotar Mateu Xurí en partida mil·lenària. Per darrere, sigil·lós i carregat de misteri, Andreu Fuster continuava guanyant partides per acostar-se a la planta noble del campionat. 572 punts li donaren la victòria davant la felanitxera Aina M. Vicens.
Més avall en el quadre, la canetenca Mercè Illa es desfeia d’un desconcertat Carles Llull, que no arribava als 300 punts i sumava la tercera derrota en cinc partides. Joan Sans, amb alegria inusitada i cavalcar imperial superava tot un mestre com el manacorí Joan Llodrà, i Antoni Alzamora s’imposava a Joan Pascual amb un ANUL·LATS de 129 que li donaria posteriorment el trofeu a la millor jugada amb ela geminada.
Antoni Riera es col·locava líder a la taula empatat a victòries amb Beatriu Defior. Els seguien set jugadors amb una victòria menys, encapçalats per Lina Maria Riera i Martí Roé.
Ronda 6: Beatriu Defior s’encimbella al liderat en solitari
Sense història. La líder porrerenca no sols ho era del seu club, sinó també del campionat. Beatriu Defior sumà fins a quatre bingos, entre els quals un magistral SERJANTS per apallissar immisericordiosament un aclaparat Riera, que només va ser a la taula per veure passar l’allau de joc de la nova líder.
Davall la cadira d’Andreu Fuster, un bassiot de suor i adrenalina relatava la partida que va endur-se davant Martí Roé. Un error d’anotació en el valor d’un escarràs per part de Roé pogué ser determinant en el desenvolupament final de la partida. NOME(n)EN, entengué ell. NOME(r)EN havia jugat Fuster, que s’endugué un matx determinant per només quatre punts de coll.
A la taula 3, Esperança Martí deixava sense esperances un Valentí Rossell que tanmateix vengué cara la derrota, amb gairebé 450 punts. Aina Garcia feia davallar Lina Riera de l’estat de glòria en què es trobava, i Adrià Maynés cinglava la segona derrota consecutiva a Mateu Xurí.
Eulàlia Llargués continuava demostrant que no volia fer el viatge debades i s’imposava folgadament a Xavier Albons, mentre que Joan Sans aprofitava la inèrcia positiva davant Lluís Fuster. Carles Llull veia les primeres clarors del dia quan ja començava a fer fosca, vencent amb una quasi mil·lenària un Albert Rodríguez que venia cara la derrota. Laura P. Bueno s’imposava a Joan Barceló i aconseguia així la seva segona victòria en aquest mundial de debut.
Acabava així la primera jornada amb una sola jugadora invicta i al capdavant, la sorprenent Beatriu Defior. La seguien amb una victòria menys Aina Garcia, Antoni Riera, Andreu Fuster, Adrià Maynés i Esperança Martí. Per darrere, onze jugadors encapçalats per Valentí Rossell colombraven al lluny esperances de títol amb dues victòries menys que la líder Defior.
Caldria veure com avançaria el diumenge, però les estadístiques apuntaven que els jugadors invictes del dissabte no aconsegueixen el títol el diumenge. Que ho demanin, si no, a Esperança Martí (Molins, 2022), Joan Ramon Manchado (Manacor, 2018) o Antoni Riera (Barcelona, 2016).
Ronda 7: una líder que lluita contra l’estadística
El diumenge començava amb un bon grapat de nous jugadors que no volien perdre l’oportunitat de disputar un nou mundial, encara que fos de manera parcial. A la primera ronda dominical, els tres grans dominadors de la primera jornada guanyaven amb solvència les seves partides. Beatriu Defior continuava invicta i desafiava l’estadística. Una sola victòria més la col·locava en un podi segur, i qui sap si ja en el mundial. Aina Garcia i Antoni Riera, a una victòria de distància, eren els únics que la podien seguir.
Una mica més avall, i venint des de darrere, Marta Rovira derrotava Xisco Truyols, que s’acomiadava així de qualsevol possibilitat de campionar, una situació idèntica a la que patia Carles Cassanyes, que vinclava el genoll davant Maria Gayà per dotze ajustadíssims punts de marge. A la taula del costat, Lina Riera deixava també Lluís de Yzaguirre sense opcions de títol.
Valentí Rossell vencia apel·lant a l’èpica i al sofriment i a la fe inestroncable davant Eulàlia Llargués per endur-se’n la victòria per un sol punt, el que li donava la fortuna de poder tancar la partida (411-410). El matx, després de dos bingos primerencs per cap, va resultar ser un intercanvi mut de cops, amb alternatives constants en el marcador i amb 23 tirades consecutives en què no es va arribar als 50 punts. Estratègia, tauler, contenció, defensa, catenaccio i triomf final per a Rossell.
A la taula 8, s’esdevenia el prodigi. Després d’un canvi inicial de fitxes, Martí Roé iniciava una singladura de cinc bingos consecutius, dos dels quals centenaris (TANYARES, 102; BREGÀV(e)M, 110). A l’altre costat del tauler, sense perdre la perspectiva de la gesta que tenia davant, ho contrarestava com podia Aina M. Vicens amb dos scrabbles. Roé “prenia aire” amb un ZELÀS de 56 per continuar a l’atac amb dos bingos més. 635 punts en set tirades, als quals encara hi pogué sumar les multiplicacions de la L·L i la J. A la fi, 739 punts, la millor partida del campionat. Els 378 d’Aina Vicens convertien el matx també en el de millor puntuació conjunta: 1.117 punts.
Joan Sans continuava sense donar treva als adversaris i ara era Xavier Albons la seva víctima. El jugador del Vendrell conservava encara opcions de victòria final després d’aquesta ronda. Sergi Escura s’aproximava perillosament als 500 punts davant Joan Montané i Joan Roldan feia tombar el coll a Albert Rodríguez, plata fa dos anys a Molins. Laura Patrícia Bueno també quedava a 5 dels 500 davant Andreu Pasqual. I Bel Andreu entrava a la competició amb victòria davant el company de lluites filològiques Guillem Melis. Antoni Llull, també incorporat a la matinal dominical, traspassava els 550 davant Lluc Cànovas.
A la classificació, Defior, Garcia i Riera eren seguits per una munió de nou jugadors encapçalats per Valentí Rossell, a dues victòries de la líder. La ronda següent serviria per aclarir moltes coses.
Ronda 8: ja no resten jugadors invictes
Aina Garcia no va donar opció a la líder Beatriu Defior. A mitjan partida ja li havia agafat 130 punts d’avantatge, que Defior va poder maquillar amb el seu únic bingo en aquest matx. Després la partida va quedar tancada i cap de les dues no va poder aportar cap jugada que pogués fer canviar el signe de l’enfrontament. Primera derrota de Defior, que també cedia el lideratge precisament davant una Garcia que tornava al capdamunt de la taula quatre rondes després.
Antoni Riera esdevenia el tercer en discòrdia i s’igualava a les dues capdavanteres gràcies a la victòria davant Valentí Rossell. A la taula 6, Marta Rovira s’enduia el duel conjugal davant Joan Sans. Francesc Gelabert mostrava un gran estat de forma derrotant Mateu Xurí. Eulàlia Llargués, una altra vegada en una partida ajustadíssima, vencia Carles Cassanyes per col·locar-se ja en les cinc victòries. Guillem Melis s’imposava a Maria Rosa Cons i Lluc Cànovas ultrapassava els 500 punts davant Neus Franch.
Tancada la ronda amb la primera derrota de Beatriu Defior, el Mundial s’igualava i el ventall de candidats es mantenia nombrós. A Garcia, Defior i Riera, els seguien a una victòria de distància Andreu Fuster, Martí Roé, Esperança Martí i Marta Rovira. A dos triomfs, i encara amb opcions de podi, un nombrosíssim grup d’onze jugadors liderats per Xisco Truyols i Valentí Rossell.
Ronda 9: heroic retorn al lideratge
Poc li va durar l’alegria a Aina Garcia, que hagué de rosegar sense fortuna l’os de Martí Roé. Dos bingos primerencs per banda i a remar en una partida tancadota que es va decidir per detalls. Antoni Riera feia els ous en terra davant una pletòrica Esperança Martí, mentre que Beatriu Defior s’aferrava al miracle davant Marta Rovira. Un bingo perhom per encetar partida. Un ATENDRE respost immediatament per un BATEGÀS. Un zero de Rovira, i uns GRILLONS que encadenaven Defior a la possibilitat del campionat. Ja a les acaballes del matx, Rovira contraatacava amb un ACORDS que li reobria la possibilitat de victòria. Tanca la partida Defior. 445-445. El punt sobrer del faristol de Rovira va desfer un empat miraculós.
Del grup de candidats al títol només un caigué en aquesta ronda. Andreu Fuster cedí davant l’empenta de Xisco Truyols, que demostrava per què és el número u mundial ara mateix amb una nova partida de 500 punts. Així, arribàvem al temut rei del turó final amb Beatriu Defior com a líder destacada, seguida a una victòria de distància per Aina Garcia, Antoni Riera, Martí Roé i Esperança Martí. No obstant això, els amants de les càbales ja treien comptes i més d’un deia que hi hauria dona campiona: o Defior, o Garcia.
Xisco Truyols i Andreu Fuster lideraven un grup de vuit jugadors que encara albiraven alguna opció de podi si les caramboles finals els afavorien. Cap component del podi de fa dos anys entre els candidats. Renovació total.
Ronda 10: dona i mallorquina, la revolució!
El rei del turó volgué que les dues grans dominadores de la competició es tornassin a enfrontar. La partida no va tenir, tampoc, gaire més història. Aina Garcia tornà a mostrar-se molt superior durant la partida, i Beatriu Defior tengué poques opcions de demostrar-hi el seu saber. Curiosament, les dues úniques partides que perdé la líder porrerenca durant el campionat varen ser davant la combativa jugadora manacorina.
Antoni Riera també vencia Martí Roé en una partida més ajustada que la de la taula 1. Tres jugadors arribaven al final del campionat empatats a vuit triomfs. Caldria acudir als factors de desempat per dilucidar el vencedor, o la vencedora. Per un punt de diferència, el Buchholz mitjà decidia que la campiona era Aina Garcia. La igualtat per la segona posició entre Beatriu Defior i Antoni Riera va ser tanta que hagueren d’acudir al diferencial de punts, puix tant Buchholz com Berger establien un empat. Finalment, per un aclaparador 835-46, Defior era proclamada subcampiona. Riera completava el podi inèdit i illenc.