El sabadellenc, tot i que es va veure contra les cordes quan faltaven només dues rondes per tancar el campionat, va saber refer-se dels revessos patits i amb la sang freda que el caracteritza tancà el Mundial amb dues victòries inapel·lables davant Octavian Mocanu i Lluís de Yzaguirre.
Vuit victòries en deu partides, una mitjana de 484 punts per matx, 31 scrabbles, una millor partida de 636 punts i una millor jugada de 149. A més, es va mantenir en posicions de podi en 9 de les 10 rondes disputades. Va ser, sens dubte, el més regular. Aquestes són les xifres de Carles Cassanyes i que li varen servir per revalidar el títol de campió del món de Scrabble en Català en la novena edició disputada a Molins de Rei el passat 20 de novembre.
Carles Cassanyes s’havia proclamat campió per primera vegada ara fa quatre anys a la vuitena edició del mundial, disputada a Manacor. La pandèmia de la Covid-19 va provocar l’ajornament del campionat fins aquest mes passat. Amb el triomf a Molins, el jugador sabadellenc iguala Joan Ramon Manchado i Miquel Sesè amb dos campionats. Fins ara hi ha només un tricampió, que continua essent Marc Vigo, i ja no queda cap jugador que hagi guanyat una sola edició del mundial.
Les partides a la seu de la Federació Obrera de Molins de Rei s’encetaren amb puntualitat considerable després d’assegurar l’arribada dels inscrits per disputar la primera ronda.
Precisament en aquesta primera mànega tres jugadors superaren la barrera dels 600 punts en les seves partides, fet que els serví per encimbellar-se al capdamunt de la taula després d’aquesta primera partida. Octavian Mocanu superà folgadament Enric Borràs per més de 400 punts de diferència; Carles Cassanyes fregava també aquest diferencial davant l’illenca Lina Maria Riera; i Salvador Alsius, tres quarts del mateix amb Gabriel Bas. Antoni Riera, número u del Barruf abans de començar el campionat, queia en duel illenc davant Carles Llull, mentre que Joan Montané s’imposava de forma sorprenent a Lluís de Yzaguirre. En una gran partida, Àngels Marcé també derrotà Joan Barceló, un fet que la col·locà a la quarta posició. En el duel valenciano-eivissenc de la jornada, Neus Torres va fer vinclar el genoll a Joan Manuel Matoses i es col·locava així sisena a la taula.
Ja en segona ronda, i en partida quasi mil·lenària davant l’històric Alsius, el campió Cassanyes s’aferrava a la defensa del títol. Octavian Mocanu patia de valent per salvar la partida i el lideratge davant Joan Andreu i Adrià Maynés obtenia un triomf ampli davant Àngels Marcé que li servia per enfilar-se fins a la tercera posició. També en partida notable de 550 punts davant Eulàlia Llargués, Àlex Abad s’assignava una victòria per col·locar-se quart a la taula. Remarcables en aquest segon parcial varen ser els 600 punts d’Antoni Riera i 6 scrabbles en el seu matx davant Francesc Gelabert.
La tercera ronda oferí el primer canvi de líder del campionat. La manacorina Esperança Martí superà per més de 200 punts de diferència el fins ara líder Octavian Mocanu. Qui aprofitaria l’avinentesa per avançar fins a la primera posició seria Carles Cassanyes, triomfador amb comoditat en el duel amb el local Adrià Maynés. Àlex Abad, de forma molt ajustada, derrotava el sabadellenc Salvador Batlle i es col·locava al tercer caixó del podi. En duel molinenc, Xavier Albons s’imposava a Albert Rodríguez i es col·locava quart a la taula. Remarcable era també la fiabilitat de la mallorquina Aina Garcia, que guanyava amb dificultats a Eric Olmedo i se situava ja cinquena.
S’arribava al final del matí amb Carles Cassanyes a la primera posició, Esperança Martí a la segona i el ja esmentat Àlex Abad a la tercera.
Parèntesi per dinar. Menú variat i gustós a la molinenca cafeteria-restaurant El Foment, d’arquitectura emblemàtica i menjar suculent.
L’horabaixa es presentava apassionant i igualat, en un mundial que ha estat el més obert dels darrers anys, davant les absències dels multicampions Vigo, Sesé i Manchado i d’altres jugadors històrics com Anna Maria Genís, Josep Maria Martí, Ernest Teniente o Màrius Serra.
A la quarta ronda, tot i fer una gran partida, Àlex Abad tombava el coll davant el campió Cassanyes, mentre que Esperança Martí consolidava la segona posició en derrotar la paisana Aina Garcia per 200 punts de diferència. Antoni Riera s’enfilava fins a la tercera posició després de derrotar Salvador Alsius per un marge semblant. Una altra illenca, en aquest cas la portolana Maria Moll, es col·locava ara quarta en superar per un diferencial superior als 250 un desconcertat Daniel Ramos. Octavian Mocanu no tenia compassió de Carles Llull i el derrotava per continuar ballant dins les posicions de diploma olímpic.
Amb Cassanyes, Martí i Riera al podi s’encetava la cinquena ronda, que enfrontava el campió amb la revelació mallorquina. Esperança Martí no donà cap opció al sabadellenc i amb una partida superior als 500 punts infligí la primera derrota del campionat a Cassanyes per coronar-se líder invicta després de cinc partides. Amb un diferencial de 776 i una mitjana de punts per partida superior als 500 punts, Martí era líder merescuda, però seguida de molt a prop per la portolana Maria Moll, que havia resolt el matx davant un desubicat Antoni Riera de forma imponent. El tercer en discòrdia, tot i la derrota, era Carles Cassanyes. Lluís de Yzaguirre, refet de la derrota inicial davant Montané, superava àmpliament Àlex Abad i se situava ja a la quarta posició, seguit d’un inspirat Adrià Maynés, que havia derrotat Octavian Mocanu amb aparent comoditat.
Arribàvem a la darrera ronda de la jornada sabatina amb Esperança Martí com a única jugadora invicta. En el sisè round, Martí sabia sobreviure de forma agònica i en una partida de perfil baix davant el local Albert Rodríguez. Cap dels dos arribà als 400 punts, però el triomf va ser per a Martí, que dormiria líder i amb opcions de tot per a la duríssima jornada dominical.
La seguiria a la taula una altra mallorquina. Maria Moll, molt sòlida durant tot el dia de dissabte, venceria sense pal·liatius un Lluís de Yzaguirre que encara hauria de tenir temps l’endemà per renéixer de les seves cendres. Carles Cassanyes ocupava una altra vegada el tercer lloc del podi després de superar sense gaires problemes Aina Garcia. Adrià Maynés, en partida quasi mil·lenària derrotava Antoni Riera i se situava quart. Salvador Alsius retornava a la planta noble amb una victòria d’infart davant Francesc Gelabert.
Després del descans nocturn, tocaven l’endemà quatre partides de voltatge cardíac immens. Seria capaç d’aguantar la pressió Esperança Martí? Mantendria el colze amb colze amb Maria Moll? Remuntaria posicions el campió Cassanyes? Donaria la sorpresa Adrià Maynés? Guanyaria el seu primer mundial clàssic l’històric De Yzaguirre? Tot estava per escriure…
La ronda setena adornava la targeta d’Esperança Martí amb la primera derrota davant un inspiradíssim Adrià Maynés. Només deu punts els separaren. Carles Cassanyes es desfeia sense gaire dificultats d’una Maria Moll que mostrava els primers símptomes de feblesa després de la imperial primera jornada. Lluís de Yzaguirre es postulava per optar a tot derrotant amb amplitud Eric Olmedo. I Albert Rodríguez i Octavian Mocanu es mantenien en la pomada. Tot era possible, encara.
Esperança Martí, tot i la derrota, havia aconseguit salvar el lideratge, que ara compartia amb Cassanyes i Maynés. La jugadora manacorina, revestida de coratge i amb una competitivitat a prova de bomba, es retrobava amb la victòria davant Xavier Albons. Nirvis a flor de pell. Una jugadora amb un Barruf inferior a 1.200 punts discutia l’autoritat dels grans escrablistes del moment i faltant només dues rondes per tancar el mundial liderava la taula només igualada en victòries per l’altra gran revelació del campionat, també sub 1.200, el jugador del Masnou Adrià Maynés, que s’havia fet seva la partida davant Maria Moll. El campió Cassanyes, per la seva banda, havia caigut amb estrèpit davant un Lluís de Yzaguirre que es postulava ja sense dissimul per al quadre d’honor. A la fi d’aquesta ronda Carles Cassanyes cauria fins a la cinquena posició, el seu pitjor lloc en tot el mundial. Albert Rodríguez, triomfant davant Octavian Mocanu, es col·locava quart. Encara amb dues rondes per disputar, fins a quinze jugadors mantenien alguna opció de fregar el podi. La victòria final, però, ja només podia ser de cinc contrincants: Martí, Maynés, De Yzaguirre, Rodríguez i Cassanyes. El campió partia de la posició més desafavorida per mantenir el tron…
La novena ronda ens regalaria el quart líder del campionat. Lluís de Yzaguirre no donaria cap opció a Esperança Martí, que no aconseguia ara arribar als 300 punts. El professor barceloní feia valer la seva experiència per acumular diferencial i col·locar-se en immillorable posició per abordar la nineta dels seus ulls, el Mundial de Scrabble en modalitat clàssica. No donà tampoc opcions a res Carles Cassanyes a un Octavian Mocanu que encara mantenia esperances de podi a la novena ronda. 560 punts deixaren Mocanu lluny del quadre d’honor. En el duel de paisans molinencs, Albert Rodríguez fregava els cinc-cents punts i restava tercer… A les portes del Rei del Turó, es mantenien els cinc candidats al triomf. Tots amb dues derrotes. De Yzaguirre semblava tenir-ho tot de cara, amb un diferencial notablement superior als dels seus adversaris. Però només li valdria la victòria en la gran partida final, que l’emparellava amb el campió Cassanyes. Rodríguez i Martí haurien de fer un diferencial molt bo per superar els dos primers. Igual que Maynés davant l’experimentat Alsius…
S’engeguen els rellotges de l’emocionantíssima desena ronda. L’aire es pot tallar. Silenci a la sala. Només se sent el dringar de les fitxes dins els sacs. Els xiuxiueigs dels jugadors cantant les jugades i comptant els punts. Els cops enèrgics plens de tensió en els rellotges. A la gran partida final, obre matx, sense renunciar al torn de sortida Lluís de Yzaguirre. 20 punts amb ZAS. Cassanyes respon amb scrabble de sortida: FIARIES. De Yzaguirre no afluixa en l’intercanvi de cops inicial i contraataca amb l’escarràs i l’HERÈNCIA de tota una vida jugant. Cassanyes el COLGARIA de punts, ja, però encara no pot. A la tercera tirada, el professor descarrega amb un feble UNI (11 punts) i Cassanyes agafa una distància preocupant tot aprofitant la NY amb RONY (78 punts), que en marcaven 60 de diferència, plenament recuperables per a De Yzaguirre. Tres tirades perhom d’intercanvi de cops condueixen a un TRAÇ (33) respost amb un altre bingo del campió (ESTAMENT, 79). Cent dos punts d’avantatge. Seria capaç de rescabalar-los De Yzaguirre? Mantendria la sang freda Cassanyes en el moment crucial del mundial? L’AL·LEL (43) del barceloní, combinat amb un tàctic OSC (20) del sabadellenc semblaven mantenir encara viva la flama de la partida. A partir d’aquí, no hi ha opció de remuntada i Cassanyes augmenta l’avantatge amb un espectacular PÈNDOLA i un definitiu i arrissador DESERTE (amb escarràs inclòs) que li donarien el diferencial necessari per proclamar-se campió del món amb 98 punts d’avantatge sobre Albert Rodríguez, que s’imposà a la mallorquina Esperança Martí, que acabaria sisena després de liderar el campionat durant quatre rondes. Per part seva, Rodríguez atresora el mèrit de ser l’únic jugador amb dues derrotes, a banda del campió. Aquest segon lloc és el primer podi per al molinenc en un mundial.
De fet, fins a sis jugadors queden finalment empatats a 7 victòries. De Yzaguirre, tot i la desfeta final, manté un diferencial encara prou ampli sobre Adrià Maynés, quart després de perdre amb Salvador Alsius per uns escassíssims 20 punts.
Els trofeus especials foren per Mercè Illa, per la millor jugada, amb un ENTRANYA, de 142 punts. Cal dir que Illa es beneficià de la tradició que no permet acumular trofeus, atès que el millor mot del Mundial el va jugar el campió, amb un SOPARÍEU de 149; i el segon, De Yzaguirre, amb un DEBATÍE(M), també de 149.
La millor jugada amb L·L la va signar també Lluís de Yzaguirre, amb un AL·LÒFONS de 100, i per això el trofeu va ser per a l’AL·LEGAREU (92) de Francesc Gelabert.
El millor jugador sub 1.200 va ser Adrià Maynés, en una sensacional quarta posició a la classificació general, mentre que el millor jugador sub 1.000 fou l’eivissenca Neus Torres, 19a classificada. Joan Manuel Matoses, valencià i eivissenc d’adopció, va ser el millor debutant del Mundial, a la fi 23è classificat, amb cinc meritòries victòries.
En altres classificacions sense trofeu, Antoni Riera va liderar el rècord de scrabbles, amb un total de 32; mentre que la millor partida del campionat la va signar Maria Moll, amb uns estratosfèrics 670 punts davant Rosa Maria Cot. La millor partida conjunta del campionat, amb un total de 1.064 punts, la jugaren Eulàlia Abelló (502) i Xabier Larrañaga (562).
La IX edició del Mundial de Scrabble en català va comptar amb la participació de 45 jugadors. 208 partides jugades, 168.939 punts i 806 scrabbles en són el balanç numèric.
Ara, el món de l’Scrabble en la nostra llengua ja comença a preparar-se ara per a la disputa del Mundial Duplicat l’any que ve i per a la X edició del Mundial clàssic, que ja comença a cercar una nova seu on poder-se disputar…
Pingback: Carles Cassanyes revalida el títol de campió mundial de Scrabble a Molins de Rei - AJUSC